Guix & bits: Els ocells engabiats no poden volar

El darrer dia a classe parlàrem del que no es va saber si anomenar-se Open Education o Educació Oberta. Bé, em permetré el luxe de començar reflexionant una mica sobre això i és que, tot i que a vegades hom diga el contrari, pens que el nom sí fa la cosa. Abans d'anomenar-ho, però, hem de saber què és el que volem batiar. L'educació oberta és aquella que es constitueix per recursos educatius oberts com puguen ser, per exemple, recursos educatius amb llicències obertes. La idea, per entendre-la una mica a nivell piratilla, és que copyright i llicència oberta són antònims. La voluntat de les llicències obertes és alliberar el coneixement de manera que tothom puga accedir-hi i nodrir-se'n. No sense algunes consideracions, tal com s'observa més endavant. Però no ens avancem als fets. La cosa és que la pedra angular de tot aquest trellat és que l'educació oberta permet ensenyar i aprendre a partir de recursos lliures.

Ara figurem-nos que, a l'era de la informació i de les comunicacions no hi hagués forma legal de compartir de manera lliure el coneixement. Tot el saber es trobàs engabiat per drets que en dificulten la seua difusió. En un estadi com el proposat el que ara pot compartir-se amb el món sencer queda relegat únicament a aquells privilegiats als quals se'ls transmès aquest coneixement. En una dimensió on les llicències obertes no existeixen ens condemnam a tenir el coneixement tancat, sense que puga ser refutat, compartit o ampliat. En definitiva, parlam d'un saber empresonat sense possibilitat de volar. És per aquesta raó que, lluny de crear manlleus i afegir nous anglicismes a la nostra parla, crec que el terme més correcte per anomenar la Open Education hauria de ser Educació Lliure o Coneixement Lliure en contraposició del que està tancat per diverses raons que en dificulten l'accés.

Imatge lliure extreta de Wiki Commons

Les llicències obertes, però, no crec que siguen únicament fruit de la bondat de voler compartir sinó que, tot plegat va lligat amb el bot que han fet les noves tecnologies en els darrers anys. A hores d'ara carregar i descarregar documents és molt fàcil i molt ràpid i això és precisament el que més facilita l'avanç de la comunicació (alerta amb la sobre-informació!). Aquest tipus d'informació permet editar, compartir, corregir, ampliar, citar, mostrar i reeditar i més verbs que ara no em recorden.

Segons el que es parlà a classe, l'argument principal de Jordi Adell a l'hora de defensar l'educació oberta és que, si un estudi científic ja ha estat pagat per la Universitat que el patrocinava o ha rebut subvencions, haver de pagar per accedir-hi és pagar un estudi que ja ha estat pagat. És com del que es queixen els catalans, que paguen uns peatges per a unes autopistes que ja han estat pagades i amortitzades.

De tota manera, i aquí ve la part més personal de tot això, no crec que tot hagi de ser Creative Commons, Wiki Commons, etcètera: d'accés lliure. A l'hora d'escollir què entra i què no entra en aquesta carpeta avui encara massa petita de les llicencies obertes crec que tota la responsabilitat cau damunt l'autor que és, en definitiva, qui escull si el que ha creat vol que siga d'accés lliure o no.

Llicència Oberta vol dir coneixement gratuït? Sí, però amb matisos.
Educació Oberta vol dir coneixement gratuït? No.

Parlem-ne. La UOC i la UNED són universitats que es proclamen a sí mateixes com a obertes. Faltaria veure fins a quin punt ho són. L'educació oberta és aquella educació que fa servir recursos educatius oberts. És a dir, l'educació oberta fa servir material amb llicència oberta. Si aquest ensenyament, però, ve dirigit i reglat per un equip professional òbviament no pot ser gratuït. Si l'estudiant aprèn per lliure, llavors sí.

En el meu cas, a l'hora d'afegir l'icona CC al blog, he optat per una opció bastant restrictiva. Però, com tot, té una justificació. Tot i ser una llicència oberta, si algú utilitza el què he escrit m'ha de citar. Així i tot no vull que si qui m'utilitzi ha fet algun canvi al que he escrit ho notifiqui i no que se m'atribueixin paraules o idees que no han estat meues. Un altre punt és que si jo no m'estic enriquint amb el que escric (cosa que m'agradaria, i comprar-me això) no vull que un segon o un tercer sí que ho faci. Si ho fa que me'n pagui el percentatge just i un xic més. Per evitar que terceres persones puguen enriquir-se a la meua costa o responsabilitzar-me de paraules o variacions del meu escric que no he fet també exigesc que qui comparteixi res des del meu blog ho faci amb les mateixes restriccions que ho faig jo.

Una pega que li veig a tot plegat: si col·loc el gadget CC se suposa que tot és CC. M'agradaria trobar un mètode que permetés compartir el que he escrit però que no permetés la lliure circulació de les meues fotografies, en el supòsit que en penjàs cap.

Una idea que trobaria molt digna i gratificant cap a l'autor és que els treballs que es pengen a la xarxa amb llicència oberta tenguessin l'opció de rebre una bonificació voluntària per part de qui en fa ús. És a dir, si jo vull buscar i trob un treball que parli sobre la tortugueta mora a les Pitiüses amb llicència oberta se'm permeti l'opció de donar a l'autor una retribució voluntària com a gratitud per la seua tasca i és que, en contra del que crec que defensa Jordi Adell (tampoc ho puc assegurar) no tots els treballs estan pagats per les Universitats ni han rebut beques suficients per part de l'Estat. Els treballs de final de màster o els treballs de final de Grau, per exemple, som els alumnes qui pagam per redactar-los i dotar-los d'un caràcter oficial. No fóra just que, per suposar que ja hi hem guanyat el que ens pertoca, no poguéssim rebre res més. La virtut de les llicències obertes hauria de ser la possibilitat d'un micro-mecenatge voluntari que garantís i fomentàs l'ús de d'aquest univers lliure i el popularitzàs. La idea vindria a ser un:

Gràcies per descarregar aquest document. Ens ompli d'orgull i satisfacció el vostre interès per aquesta obra. Si ho desitja pot formar part d'aquest projecte amb una contribució voluntària de 50 cèntims d'euro.