. . . a v a l u a r . . .
1) Avaluar vol dir qualificar?
Abans de començar aquest màster hauria respost que sí. De les juntes d'Avaluació en sortien les nostres notes i se'ns avaluava amb exàmens que, en ser-nos retornats, portaven una nota encerclada per corona. Així que sí, llavors per mi avaluar era una manera polida de dir-li al posar les notes o qualificar. I els diccionaris sembla ser que em donaven la raó! Però ara això ja s'ha acabat. Durant les darrers setmanes he après que avaluar no és qualificar.
2) Idò què és?
L'avaluació és el procés a partir del qual s'analitza i s'observa el progrés que ha tingut, en una àrea determinada, un alumne o, per què no, un professor. Abans se'ns avaluava a partir d'exàmens amb els quals s'interpretava si dominàvem la matèria X segons l'exactitud amb la qual responíem a la pregunta que el professor ens formulava. Podíem haver estudiat només aquell punt i teníem una xiripa immensa o bé havíem memoritzat el tema de manera que, durant un període màxim de 12 hores érem capaços de cantar-lo però passat aquest temps: foscor. Després ja no recordàvem res, desapreníem allò que, segons l'examen (aprovat amb bona nota), ja sabíem.
Efectivament, avaluar és saber observar quins són els progressos que un alumne fa en una matèria determinada i a partir d'aquesta avaluació es qualifica més o menys positivament.
3) Reflexiona la teua resposta:
Hi ha moltes maneres d'avaluar, la nostra experiència com a estudiants ens ha permès conèixer-ne algunes, en el meu cas han estat els exàmens, les exposicions orals i també els treballs individuals o en grup. Altres factors que se m'havien avaluat havien estat la llibreta d'exercicis i l'actitud.
Per tant, si ho analitz detingudament, pot dir-se que jo ja he estat hereu de la LOGSE: vaig fer exàmens (conceptes), entregava la llibreta d'exercicis (procediments) i se'm contava l'actitud (actitud). La cosa és que en cap cas la meua avaluació va anar més enllà de l'avaluació tradicional: el que més comptava, i de lluny, era un examen a partir del qual el professor i ningú més que ell dictaminava si era apte o si no ho era, si aprovava o suspenia. Recentment he sabut que hi ha altres sistemes per avaluar als alumnes a partir de les quals qui decideix no és exclusivament el professor: parlam de coavaluacions i d'autoavaluacions. A la coavaluació hi participen, de forma conjunta, els alumnes i el professor i totes dues parts avaluen l'alumne que s'està examinant. L'autoavaluació és un exercici de reflexió molt interessant que permet mostrar què és el que millor ha assimilat l'alumne i també què és el que no ha après també i per què.
Consider que el millor sistema d'avaluació és el que combina els tres: l'avaluació que fa el professor del progrés de l'alumnat juntament amb l'avaluació que fa l'alumnat sobre el seu propi aprenentatge i sobre el mètode que s'ha impartit per aprendre. Aquest sistema permet fer una major autocrítica tant per part de l'alumne com del professor i posar en relleu aquells punts que s'haurien de millor per tal que l'aprenentatge fos complet. Si l'alumne corregeix el professor de forma constructiva, el docent pot esmenar l'aspecte en qüestió de cara a la pròxima vegada que hagi d'impartir un coneixement determinat o d'aplicar un mètode d'aprenentatge.
4) Alguna pregunta més?
Així i tot, aquí no s'acaba tot sinó que just comença. L'avaluació pot ser final o continuada. L'avaluació final no té secrets, és la que més lligada va amb l'examen i les nits d'estudi sota la llum d'un bell flexo. És un sistema d'avaluació que ha funcionat durant molt de temps però que personalment el veig com un fòssil d'un sistema d'ensenyament caduc i desfassat. L'avaluació continuada és aquella amb la qual el professor pot seguir el progrés de l'alumne des del començament fins al final del curs. És un sistema que permet que el professor acompanyi l'alumne durant el procés d'aprenentatge.
5) Quina creus que és millor? Per què?
Ja per anar acabant aquesta ''prova avaluatòria no vinculant'', vull afegir que l'avaluació continuada és un gran exercici d'aprenentatge a totes bandes ja que, enfocat de manera que l'avaluació siga mútua entre professors i alumnes i constant, pot aconseguir-se un aprenentatge de les matèries que arribi molt més als alumnes. Fa temps, al twitter vaig fer un retweet d'un article de Carles Monereo "Dime cómo evalúas y te diré cómo aprenden tus alumnos" (gràcies Mar, m'ha fet molta il·lusió que el llegissis)
"@tiching: "Los alumnos aprenden en función de cómo les evalúas" Entrevista a Carles Monereo: http://t.co/rYYFJFZmDu" #edubateMA
— Jordi (@jordi_drf) octubre 20, 2014
La cosa és que, i amb això sí que ja li som a l'espigó a aquesta entrada del blog, el mètode d'avaluació és important però també són molt importants les eines amb les quals ensenyam: exàmens, treballs...
Aquí és on vull parlar del blog com a eina de classe. És una eina que ja la coneixia abans de començar el màster i que em va sorprendre i alegrar molt que se'ns plantejàs l'opció de fer-lo servir a les assignatures (a hores d'ara en tenc, al màster, tres d'actius: un d'obligatori i dos que no ho han estat). De fet, és una eina que m'atreu a prou com per plantejar-me la possibilitat de fer el TFM sobre el paper dels e-portafolis: no gasten paper i són curosos amb el medi ambient (7); es treballa la llengua escrita de forma activa i, a partir de vídeos i gravacions s'hi pot afegir també la pràctica de la llengua oral (1)(3); dissenyar un blog ofereix moltes possibilitats creatives (2) i mitjançant escrits i reflexions l'alumne aprèn a aprendre i a seleccionar informació (5). (Del blog com a mètode en faig propaganda a aquest altre blog meu: Metodologies Docents)
Tal com comenta Jordi Adell en aquest vídeo, hi ha tres tipus d'e-portafoli: el d'aprenentatge, a través del qual l'alumne documenta de forma personal els seus progressos mitjançant materials i reflexions relacionats amb l'assignatura; el d'avaluació, que en aquest cas vindria a ser una doble funció de l'e-portafoli d'aprenentatge-avaluació; i també el de presentació a partir del qual l'autor mostra allò què ha fet, creat o que sap a un lector que l'avalua.
Així és que, amb el blog, tenim una eina a on hi són inherents pràcticament totes les competències bàsiques que se suposa que ha d'assolir tot estudiant. És un sistema que permet una avaluació molt continuada de l'estudiant i a on l'alumne es veu amb la necessitat de cercar informació i de qüestionar-se allò que ha après anteriorment (autoavaluació). A més a més, és una eina que permet treballar qualsevol matèria i a on seria també possible entrellaçar assignatures de diverses branques creant així autèntics petits treballs per projectes.
"dime cómo evalúas
y te diré cómo aprenden tus alumnos"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada