Escribe Manuel Rivas: “Ser enseñante no solamente requiere una cualificación académica. Un buen profesor o maestro tiene que tener el carisma del Presidente del Gobierno, lo que ciertamente está a su alcance; la autoridad de un conserje, lo que ya resulta más difícil y las habilidades combinadas de un psicólogo, un payaso, un disc jockey, un pinche de cocina, un puericultor, un maestro budista y un comandante de la Kfor. Conozco a una profesora que sólo desarmó a sus alumnos cuando demostró tener unos conocimientos futbolísticos inusuales, lo que le permitió abordar con éxito la evolución de las especies”.
Ser Docente. Miguel Ángel Santos Guerra
Aquest fragment del text de Santos Guerra m'ha fet recordar una de les primeres classes de llatí que vaig tenir a primer de carrera. Ens explicaren el pes de les paraules amb un exemple molt il·lustratiu que ara compartesc amb tots vosaltres. Quina és la relació entre un mestre i un ministre?
Mestre prové de magister. Magister ve de l'adjectiu llatí magis, que vol dir més o més que. Es podria dir que el magister a Roma era el que destacava per damunt dels altres pel seu coneixement en determinades àrees. Qui més sabia d'equitació, era el magister d'equitació; mentre que qui més sabia d'astronomia era el magister d'astronomia.
Ministre prové de minister. Minister ve de l'adjectiu llatí minus, que vol dir menys o menys que. A Roma el ministre era el servent o el subordinat d'algú altre amb més poder i menys coneixement. D'aquí ve que alguns polítics siguin ministres, perquè --se suposa-- que estan al servei del poble.
 |
Al·legoria de l'educador 2.0 que fa referència a aquesta
imatge vista a classe (és una mica macabrilla,
però al flickr, i que fos Wiki Commons, és el que he trobat)[1]
|
A l'Antiguitat, el mestre tenia un pes en la societat pels coneixements que era capaç de transmetre. Ser capaços de compartir el coneixement és una màxima del professor 2.0. I és que les funcions de l'educador de l'Escola Constructivista --i aquí és on entra un esquema que vérem a la darrer classe que em va agradar molt-- es multipliquen exponencialment, devora de les funcions del professor tradicional.
La setmana passada explicàvem en aquest blog com havia de ser l'aula de l'escola Constructivista. Aquesta escola havia de procurar enterrar els vells hàbits per tal d'introduir-ne d'altres que no fossin unidireccionals i que implicassin, per una banda els alumnes, i per l'altra, el professor.
Avui parlam del professor.
El nou professor, l'educador 2.0, ha de ser capaç de moure's amb facilitat a través de les xarxes socials, dels blogs, de la tecnologia wiki, etc. La raó és molt senzilla, avui en dia, i cada dia més, els alumnes porten a la butxaca una finestreta que els té connectats al món amb twitter, facebook, instagram, i molt més.
És a dir, l'alumne és el portador d'una eina que serveix per llegir, veure-hi vídeos, crear i compartir allò que llegeixen i creen. En aquest punt el professor ha de saber confluir amb els nous temps i fer servir aquestes eines per aprofitar-ne el ventall que aquestes ofereixen per enviar lectures, comentar-se i sobretot, saber fer reflexionar els alumnes. La setmana passada dèiem que per destriar el gra de la palla, dins de la infinitud d'informacions que trobam a la web, feia falta criteri. Idò bé, aquest criteri el formen conjuntament l'educador 2.0 i els alumnes. I és que a través de propostes i dels treballs de reflexió posteriors, realitzables a través de fòrums, etc. l'alumne va adquirint un ventall d'eines i d'experiències que l'ajudaran, en el dia de demà, a saber trobar allò que busca.
Però com ha de ser l'educador 2.0?
Per aconseguir aquest professor ideal necessitam:
100gr de Motivació
Un gotet de Pedagogia
150gr de coneixement Wiki
200 cl de Coneixement de la matèria
2 cullerades d'experiència en blogs
Primer de tot hem de posar el subjecte a la Universitat per cursar un Grau, o els que tenguin forns antics, una Llicenciatura. Deixam fornejar el subjecte entre 4 i 5 anys fins que es treu el títol. Una volta tenim al graduat el diluïm amb un gotet de Pedagogia ja que el professor ideal ha de saber de què parla, ha de tenir coneixements, però també ha de saber-los transmetre, ha de saber ensenyar.
Deixam reposar la massa un ratet mentre començam a preparar la cobertura del pastís de l'educador. Agafam els 150gr de coneixement Wiki i hi tiram dues cullerades d'experiència en blogs. Si volem que surti bé és recomanable deixar-hi caure una miqueta de coneixements diversos en les diverses TIC i xarxes socials que ens envolten i que prèviament haurem tamisat. Ho mesclam bé i ho deixam caure damunt del graduat amarat de Pedagogia.
Una volta ho hem deixat reposar una mica podrem degustar un fantàstic educador 2.0 o T(tics)P(pedagogia)A(epèntesi [2])K(koneixement).
Anotacions secundàries
- Els déus hindús sovent se'ls dibuixa amb molts de braços. Això no es deu a què els hindús creguin que aquesta és la seua forma sinó que és una manera de representar l'omnipotència dels déus. Si amb 2 braços un pot fer molt, amb dos dotzenes pot fer molt més.
- Una epèntesi és l'afegiment d'un so sense raó etimològica a dins d'un mot per tal de facilitar-ne la pronúncia. El professor TPAK seria, en realitat, el professor TPK però al ser impronunciable se li afegeix una -A-. Passa igual amb (e)stop quan parlam.
Bibliografia orientativa
Apunts de classe de la sessió del passat 13 d'octubre de 2014.
Viquipèdia, entrada relativa a l'hinduisme.
Flickr
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada